(Autor: Dani)
Puntualment i sense incidències el personal es persona a les 7 del
mati, on ens disposem a esmorzar una bona safata de embotits amb torrades de
mantega amb melmelada.
Un cop disposats a reprendre la marxa, en Jordi
apareix amb els texans posats, una mica estrany¡, però el seu culotte per la
nit va baixar dos pisos i sense possibilitat de agafar-los perquè van caure en
un pati inaccessible, ja el vèiem pujant el Triador amb els texans com un senyor.
Jesús, li va deixar un culotte de recanvi, on entraven 2 cuixes com la seva,
però de moment continuava la ruta sense perdre la uniformitat.
Amb presses, agafem la carretera que puja al Coll de l’Oli. On amb la
fresca i amb forces pugem relativament be, fins al final de la pista on
s’inicia un corriol d’uns 500 metres a peu per arribar al famós Coll de l’Oli. Els núvols van sortint a l’horitzó i mes d’un
pensa en negatiu, però de moment tot va
vent en popa. Amb una forta baixada, primer en corriol i desprès per carretera,
arribem al fons de la vall on tornem a remuntar la pujada fins arribar a Espui.
A la Torre de Capdella fem forces amb, barretes, gels i demès dopings possibles
abans de la forta pujada del Triador.
Ens reagrupem per iniciar la pujada i com sempre Jordi i Jesús es posen per
davant.”JORDI, NANTRES ANEM TIRANT”
Jesús, pateix una lleugera intranquil·litat pel temps, pensant que
quan abans arribem a dalt del Triador, abans estarem salvats del patiment de l’aigua,
arrossegant a Jordi, pensant que serà el que més pot patir en una pujada tant
llarga, però en el fons si la pujada arriba a ser com dos o tres SON més
llarga, el Jordi hagués arribat el primer. Fem una paradeta més o menys a la
meitat i ens reagrupem, el presi com no, gran patidor para ha esperar a Iñaki i
l’estira fins a reunir-lo amb el grup. L’ambient és molt positiu i sembla que
això serà un cosir i cantar. Ara, per això, arribem a dalt, cadascun al seu
ritme, alguna pajara considerable, però contents, sabent que això ja esta coll
a vall. Per primera vegada un cop tots a dalt el Presi esta radiant d’alegria,
ara sap que acabem l’etapa, el temps acompanya i estem tots be.
Jaqueta posada i baixada fins a la cabana del pastor, on volem agafar
aigua però està sec el com. Hem d’aguantar fins al barranc de Mainera, diu el
presi, gran coneixedor del territori. Agafem la llarga pista, fem el Coll de la
Portella i un cop arribem al refugi de quatre pins, l’última pujada, l’últim
esforç i ja som a la Creu d’Eixol, allí ens reagrupem ja que hem patit dos
punxades, una del Jaume i l’altra del Dani. Les vistes son increïbles, l’aigua
baixa per tots el barranquets i el cel marca canvi de temps. Baixem i baixem
per les pistes d’Espot Esqui, amb la forta pendent ràpidament s’escalfen els frens
i deixen de frenar. Sort que arribem a l’asfalt i el desnivell es suavitza.
Arribem a Casa Vidal a dinar una mica fora d’hora però, sense cap problema per
seure a taula. Viandes, estofats de cua de bou, sopes de pastor i alguna
amanida pels del regim, dinem com a reis, entre comentaris de la jornada i amb
dubtes sobre les forces per poder continuar fins a Sorpe. Comença un desfile de
models, canvis de jaquetes, pantalons, ara plou, ara para, surt el sol, i en
cada revolt parem per treure’ns o posar-nos alguna peça de roba. Sobta, però
sembla que no portem km en les cames, el personal està prou fort, el dinar a
pujat les forces i l’ànim a tots i ens veiem capaços d’arribar a Vielha. (menos
lobos caperuza). Arribant a Son, personalment perdem al buque insígnia de la
tropa, Jordi condicionat pels compromisos i la feina, talla pel dret cap a
Valencia, deixant un gran buit al grup.
Difícil de resumir l’energia i vitalitat de aquest home, que amb la
seva presencia ja desprèn positivisme, i si la ruta dures 3 o 4 dies més, ens
enfonsa a tots a la cua del pelotón. Entre llàgrimes arribem a Son on el calvari, sembla per aficionats,
i amb molta velocitat i rapidesa arribem al final, pensant tots que es el
millor corriol de tots i que el tenim aquí al costat.
Els més pros continuen la pujada fins a la mata de Valencia fins al
Gerdar i la tornada fins a Esterri, xops fins als dents, però satisfets dels
seus 90 km i 2300 de desnivell positius. Els mes compromesos amb les seves
coses baixem des de el final del Calvari fins a Esterri, arribant també xops i pelats
de fred. Finalment ha plogut i a fe de Deu que ho ha fet fort, i no ens volem
ni imaginar si ens arriba a passar al Coll del Triador.
