(Autor Dani)
El dia següent a les 7 ens donem cita a la botiga, amb un cel
amenaçador i amb la darrera etapa per davant. Patim una segona baixa, Iñaki,
gran rodador, iniciat recentment a la BTT, metòdic amb les 140 pulsacions, addicte
al potasi i al mòbil, bon company i molt bon caràcter. Forma part de l´equip
Orbea, que va rebre un gran revés amb la
seva falta.
Quedem 5 i pugem a Montgarri com podem. Volíem posar un repte des del Fornet
fins a Montgarri, però la veritat, es que mai hem pujat tant tranquils des d’Esterri
fins a Montgarri. En aquest tram vam patir molt Jose Antonio i Dani, on ja no
quedaven forces. La pluja fa acte de presencia i al Pla de Beret es complica
una mica mes amb boira i amb una temperatura de 2 graus. Una motorhome no podia
tirar marxa enrere, i sense grans forces ni maça ganes, l’espentegem sense èxit.
No recordo una baixada tant dura en molts anys, fred, aigua i els peus
glaçats. Vam arribar a Vielha pensant que havíem fet la Non Stop. Canvi de
roba, anem a buscar els vehicles al refugi de Conangles i tornada fins a
Esterri.
Si em permeteu faré un petit comentari dels 5 respectius del últim
dia. Els dos que més van patir, entre ells Jose Antonio, encara corbat de la
esquena amb la seva motxilla de trekkinero que portava carregada de tecnologia
i fruita dessecada, bon company i molt en forma encara que ara no ho pensi després
de posar-li un genoll nou fa dos mesos, pertany al equip Giant que últimament
està revifant, però gracies a Jordi. Dani, criticat i qüestionat per les seves
rodes grans, que encara que li va costar agafar al primer dia al pelotón, ha
gaudit i sobre tot s’ha relaxat després de 3 dies de bona companyia i
pedaleig. Mecànic, sempre qüestionat però
content de la seva responsabilitat. Passarem a Davidson, ciclista del equip
Giant, particular per el seu to de veu i els seus xiulets, alegre, i amb
repertori de bambes acollonants, sumant unes al pàrquing del Fornet.
Imprescindible. Em conegut a Jaume de Jou, Pallarès ja d’adopció, molt bon caràcter
i molt solidari, molt bon fitxatge. I per últim, Jesús, promotor variat, logístic,
encarregat de les finances i necessari en una ruta així. Ha semblat com al Tomàs
Molina, amb el temps i fins que no va arribar als seus terrenys no s’ha
relaxat. Merci, per tot. Guia titulat de la ruta, per que la va fer quan la
mili es feia amb llança i bon coneixedor del terreny. Bon company i patidor
nat.
Gracies a tots i que això no quedi aquí, presi ,ves pensant en la
següent.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada