Presentació

La finalitat del Club és fomentar la pràctica de l'esport del BTT a les Valls d'Àneu i donar a coneixer els racons i el camins de les nostres valls.

Per això, s'ha creat aquest bloc on s'anunciarà el calendari de sortides i les incidències.

Les sortides son obertes a tothom que tingui ganes de pedalar, no importa el nivell, ens reagruparem a llocs previstos prèviament perque tothom pugui anar al seu ritme.

Els menors de 18 anys han d'estar federats en ciclisme


Animeu-vos.


dilluns, 6 de juny de 2016

2a Etapa Pedalada per Euskal Herria - Bidasoako Pedalak


El dissabte 29 era la temuda etapa reina. Al fer-ho en tres dies cal allargar recorreguts, i ampliar desnivells, si lo normal és fer nit a Bera, Doneztebe i Zugarramurdi, nosaltres el primer dia allargàvem 10 km per dormir a Lesaka, i avui ens saltàvem Doneztebe i dormiriem a Zugarramurdi: 73 km i 2.300 m. de desnivell.


Ens vam aixecar el mes aviat que ens permitia l’hori d’esmorzar de l’hostal, per intentar marxar a les 8.30 h.


De moment el dia pintava be, cel despejat, la temuda plutja que anunciaven, de moment ens respectava.


Sortida de Lesaka, de seguida per corriols, amb fang per la tormenta d’ahir, alguna pujadeta d’espenyer la bicicleta, que deu ni do. I desprès tram de carretera formigonada amb forta pujada, per passar el primer portet del dia que en porta a Iganzi.


Fem una visita a la gruta de San Juan de Xarr, per pregar que no ens plogui, i no ens va anar malament del tot.


Seguim cap a Arantza, per arribar-hi hem de pujar un camí empedrat infernal, llarg, pendent i moll, tots amb el peu a terra, és l'inici del del segon port del dia, Desprès del pobles segueix la pujada
primer amb ferm de formigó, i bones rampes, i desprès amb terra fins als 566 m. de Larrainen Borda. Fem la paradeta per menjar barretes i hidratar-nos. Sembla que no anem malament de temps,  portem 2h15’ però nomès hem fet 15 km i queda lo mes dur.


Deixem la comarca de las Cinco Villas i entrem al Valle de Malerreka. Tenim un tram d’una llarga baixada amb “falsos llanos”. El primer ensurt, José Antonio que portava 1 dia i mig sense punxar, cosa inaudita, pinxa, pero per sort és la tubeless que s’autorepara. Cal manxar una mica i ja està. És un luxe això.


Arribem a Ituren, estan de festes, parem per veure un ball tradicional Basc. El public relations, Pere, se n’assabenta que és la festa de la Vall. Hi ha ganes de quedar-se a prendre algo, però queda molt camí, i no és hora de parar. A la sortida del poble ens trobem encara la desfilada dels Zanpantzar que desfilen per carnestoltes, una sort poder-los veure fora de temps!


Sortim d’Ituren pel pont, deixem la festa i seguim un bonic camí pel costat del riu, ens queda Elgorriaga, el poble de la xocolata de la campana, a l’altre costat. Seguim fins a Doneztebe, encara continuem pel fons de la vall, passem per Legasa, Narbarte, Oieregi i entrem a Oronoz ja al Valle de Baztán. Aquest ja el teniem anotat com el darrer poble que trobaríem serveis. És la una del migdia, i  amença tormenta.


Fem un entrepà a la Fonda, ens atrevim a quedar-nos a la terrassa malgrat l’amenassa de pluja. Mentre sembla que el cel s’obre una mica. Els bocates de bistec boníssims, o serà que portàvem molta gana i no voliem menjar un segon dia de barretes i molls?.


Comença el plat fort, entrem al parc natural del Señorio de Bertiz, la pujada més llarga del recorregut, passem per boscos fantàstics de faig. Pugem dels 150 m., primer al coll d’ Arakan a 650 m. amb unes
pistes de pendent relativament bona. A mesura que guanyem alçada veiem tormentes amb llamps a tot arreu, però de moment a nosaltres ens respecta. A partir d’aqui comencem una carena que va fent pics i assolim una cota màxima de 820 m, ara si amb algunes rampes impossibles, el paisatge ens recorda casa la muntanya de Quatrepins i Mainera....





Ara ja el cansament comença a notar-se i el grup s’estira més. Al coll de Zueta tenim marcada una font que ens anima i a més a més continua sense ploure…


La baixada és per una pista amb bon ferm, baixada molt ràpida fins al poble d’Urdax. Al tram mes tècnic de sender comença a ploure i fa que hi hagi alguna caiguada. Sortosament la pluja dura molt poc, son encara les 17h 30’ i ja ens falta poc, una darrera pujada per senders i la baixada. Aprofitem per fer-nos la foto en un roure immens, i ja tenim Zugarramurdi, el poble de les bruixes, a la vista.


Arribem a l’alberg a 2/4 de 7, molt aviat pel com es plantejava l’etapa. Sense dutxar-nos ens mengem el formatge que han comprat pel camí Jordi i Tol, acompanyat amb unes cerveses. I mentre rentem les bicicletes comneça la pluja que ens ha respectat tot el camí i continuarà tota la nit.


La organització per compartir una habitació de 8 ha estat prou bona. Ens quedem a sopar a l’alberg i finalment tenim la decepció de la Champions, es repeteix el disgut de la final que vam veure a Espolla….


           Distància:  68,8 km
           Desnivell + : 2.107 m

           Temps: 9h 54‘

           Temps en moviment  6h 41’

           Velocitat mitja en moviment: 10.3 km/h
          Incidències: 1 punxada autorepararada
          1 caiguda sense conseqüències


 



Powered by Wikiloc

dissabte, 4 de juny de 2016

1a Etapa Pedalada per Euskal Herria - Bidasoako Pedalak

Continuem mantenint la bona costum de fer la pedalada de tres dies i ja van 5 anys seguits des que el 2012 vam fer la Pedals de Foc.

Els anteriors 4 anys sempre hem anat per Catalunya, be l’any passat, pels Ports de Tortosa i Beceit vàrem entrar una miqueta a Aragó i al País Valencià, però aquest any ens vam decidir per anar al País Basc, les raons: està relativament a prop, 4 horetes de cotxe, bon paisatge (mar i muntanya) , bon menjar ...

Finalment els dies escollits van ser del 27 al 29 de maig, i aquest cop vam canviar l’estratègia, enlloc de fer el desplaçament i començar a pedalejar, i arribar els xofers trinxats, el dia 26 per la tarda vam fer el viatge per anar a dormir a Irun.

Finalment el dijous 26 per la tarda, els 8 que havíem decidit anar-hi, menys el Ton que vindria pel seu compte,  ja estàvem a la botiga del Dani carregant les bicis a la furgo. El Dani, però, amb l’esquena enganxada que no era bon presagi per poder pedalejar...

La ruta que havíem decidit fer era la Bidasoako pedalak, a Euskadi, entre Guipuzcoa, Navarra i Iparralde, la faríem com sempre a la nostra manera, en tres dies i començant en el lloc que ens va millor pel tema de transport i sense assistència, amb les bicicletes amb el transportin i el petate amb el necessari per fer la ruta.

1era etapa. IRUN - LESAKA

El divendres 27 al matí havíem quedat a les 8,30h amb el Ton per començar a pedalejar. A l’hotel hi havia dos grups més de bicicletaires que feien altres rutes i a la sortida semblava una etapa de la Volta.

La sortida era fora del track de la ruta i vam tenir una mica de dubtes per arribar a l’inici del track, direcció Ondarribia, un cop orientats, vam creuar el poble i vam començar per caminets prop del mar, amb molta vegetació. El país basc és sempre un puja i baixa, però amb camins amb molt poc pedra. 

Seguim un tram de la variant nord del  Camí de Sant Jaume, on trobem nombrosos peregrins estrangers i que ens porta a l'ermita de Guadalupe.

Només arribar a la ria de Pasaia, km 22, veiem un oasi, un baret al passeig, al costat del mar i ple de pinxos. Fem el 1er. Avituallament, pintxo-pote (xacolí), i desprès creuem tot un tram molt ingrat per dins de les ciutats de Pasaia, Errentería i Elizalde, per finalment agafar la via verda de Arditurri, que ens entra al parc natural Aiako Harria. 

Deixem la via verda, amb un pendent molt suau, per començar la primera gran rampa del dia, són gairebé les 13h. i sembla que ja no trobarem cap poble en molts kilòmetres, i no tenim previst on dinar. Així que fem una paradeta per menjar alguna barreta.

Aquí quan veus una pista formigonada ja pots tremolar, per que la pendent serà brutal, i això és el que ens espera als propers kilòmetres. Fem la primera d’Urritxabale,  amb rampes de formigó, menys mal si no difícilment serien ciclables. Desprès d’un tram de carretera, passem el túnel de Aritxulegiko i ja entrem a Navarra. Veiem un primer caserio que fan dinars, però està tancat, el segon caserio que trobem, prop l’embassament d’Endara, també donen dinars i també està tancada, la sra. Molt amable, ens dona una botella d’aigua i ens diu que fins Lesaka ella tarda 1h30 en bici ...  


I ara comença la segona rampa formigonada, i el sol apreta força ara.

Avui toca dinar de barretes, i al cap de la pujada ens hidratem i mengem molls, olives, barretes ...

Ara ja gairebé tot baixada fins a Bera. Entrem ala poble que son les 17h i anem a buscar un bar. 

Demanem totes les tapes que li queden a la barra i cerveses per reposar forces.

Continuem ja la ruta cap a Lesaka, primer per un corriol paral·lel al riu, en pujada, desprès per pista, i la baixada és un sender molt divertit amb moltes corbes i una mica de fang, que fan les delícies de la Fatty del Dani.

Arribem a l’hostal Ekaitza de Lasaka a les 18h. Crec que en els 4 anys anteriors mai havíem arribat tan aviat! Netegem bicicletes, ens netegem nosaltres i mentre a fora cau la tormenta que predeien les webs meteorològiques per cada dia i que tant ens tenia preocupats.


A les 20.15h ens anem a sopar a la Sidrería Linddurrenborda, ens n’han parlat molt be, però els 20’ caminant per arribar-hi, i en pujada ens emprenyen una mica.

El sopar paga la pena:  truita de bacallà, bacallà, xuleton, sidra a destajo, de 2 tones immenses , i nous amb formatge i pa. Vam veure molt però crec que les tones no les vam cap acollonir!




Resum de la  1a Etapa: El grup està amb molt bon nivell, tothom ha arribat força senser al final de l'etapa, la mecànica ha aguantat fenomenal, i amb la moral molt alta. Res a veure amb la primera etapa de l'any passat als Ports, on vam trencar 3 bicicletes, vam arribar a l'hotel a les 21h, morts i amb la moral per terra... 



                Distància:  62 km

                Desnivell + : 1.540 m

               Temps: 8h 50 ‘

                Temps en moviment  5h 55’

                Velocitat mitja en moviment: 10.5 km/h

                 Incidències: 0 punxades

                                        Algun petit problema amb les pastilles de fre

                                        2-3 caigudes però es va poder continuar

               I crec que vam guanyar alguna Kcaloria... 



dilluns, 26 d’agost de 2013

Diumenge 25/8/13. Pujada a la Creu de l'eixol per Escart i baixada per Espot

Aquest diumenge, desprès de l'entrenament dels Argulls, ens hem decidit a fer una altra de les rutes llargues i dures que tenim a les Valls d'Àneu.

Hem sortit José Antonio i Jesús, i a Escaló ens esperava el Joaquim, que ja havia fet alguna sortida dominical del Club.

A les 7h del matí hem anat per carretera fins Escaló, i d'allí. la llarga pujada fins La Creu de l'Eixol, 1.350 m. de desnivell amb 17,5 km de pujada continuada, els 3 primers km. fins a Escart força durs, i la resta mes soportables.

Amb 2h 50', èrem  a la collada, inclosa paradeta per esmorzar a la borda de Feliu.

La baixada ràpida pel mig de les pistes d'Espot-Esquí, i desprès pel camí de les Antenes i cap a Espot. Com anàvem molt be de tems hem fet parada a una terrassa per fer el cafetó i fer-la petar una estona. A les 11h30' minuts ja èrem a Esterri.

Distància 48 km
Desnivell 1.400 m
Temps amb parades: 4h30'
Problemes mecànics i caigudes: 0

dilluns, 19 d’agost de 2013

Beret - Argulls - Bonaigua Agost 2013

Ha estat el 3er. any consecutiu que fem aquesta sortida, llarga i molt dura. La sort és que aquest cop la temperatura ha estat molt bona, ni fred, ni calor, ni boira, ni aigua....

Hem quedat a les 6h30', ara ja ben nit i a aquestes hores, ja es sap, un es deixa la motxil.la, l'altre el bocata...

Hem sortit Quiri, Ton, Jaume, José Antonio, David, Jesús, i a pocs km. se'ns afegeix l'Artur.

Cap a les 9h 45' ja estem esmorzant al parquing d'Orri, on comence el ball de bastons. Abans hem fet 3 paradetes curtes per reagrupar, prendre alguna barreta, etc. Però tot el personal ha pujat a molt bon ritme.

La pujada per les pistes de Baqueira, com sempre, molt dura, aquestes pistes es millor baixar-les esquiant que puiar-les amb bici!

Als Argulls tots amb el peu a terra, tan el Ton que l'any passat va aconseguir pujar-la tota a cavall, com el rookis Quiri, Artur i Jaume que era el 1er cop, com els altres 3 que no ho han aconseguit cap any. I a les 11h. erem a la cota 2350 als Argulls. I allí les excuses, que el terra està mes tou, que hi ha mes pedra ......

S'ha decidit fer la baixada cap a la Bonaigua per la pista Crestes de Bonaigua, que amb neu xafada i amb esquisos semble fàcil, però amb bici alguns trams els hem baixat a peu. Quina ratxa.

Un cop a la Bonaigua hem seguit el sender fins al refugi de les Ares, i d'alli carretera fins Esterri.



Distància: 62 km.
Desnivell: 1580 m.
Temps Total : 5h 25'
Incidencies:  0 punxades, 0 falles mecàniques, 0 caigudes.

diumenge, 12 de maig de 2013

Sortida 12-5-13 . Esterri - Son - La Mata - Gerdar- Sorpe - Valencia

Avui comencem la crònica pel final, per l'esmorzar a base de murgues i moixerrons al restaurant Casa Felip de València, especialistes en bolets. Tampoc ha faltat el pernil i formatge, però els moixerrons: exquisits.


A l'esmorzar faltave el Jaume que no ha pogut quedar-se, i alguns altres que els hi ha sortit feina de darrera hora, ells s'ho han perdut!.

Ah, però primer hem fet la sortida amb btt.

Èrem 8, i hem pujat fins a Son amb el dubte de si pujar fins al Pas del Coro, o agafar el Calvari i sortir al Gerdar. El grup ha pujat molt be fins a Son, el personal està fort, amb el Jaume, amb la ruca nova, tirant del grup, aquest de fora sempre ens foten canya!, i a sobre a naltres ens faltaven els pros.

A Son finalment ens hem decidit per la segona opció per arribar d'hora a esmorzar.

El típic camí del Calvari, on Jordi ens ha explicat la seva experiencia com a actor pel teledeporte.



Desprès la pujadeta de la pista de la Mata, amb tot el pilot pujant amb molt bon ritme, total que a les 10h ja èrem al refugi del Gerdar, i fins ales 11h no teniem l'esmorzar-dinar....

Hem allargat una mica la sortida pujant per carretera fins al Pla de la Dinada i hem baixat pel sender per mig del bosc.

I desprès carretera fins a Sorpe, i pista fins a Valencia.



Lo de Valencia ja ho hem explicat, i desprès per passar el test de l'alcolèmia, hem baixat pel camí de Sant Antoni.

Les incidencies del dia han estat abans d'esmorzar, una caiguda al bosc del Gerdar, aparatosa però sense conseqüències, i la caiguda tonta del dia, ja  dins de Valencia, amb alguna rascadeta.

Distància: 30 km.
Desnivell + 830 m.
Temps: 2h 49
 Punxades i avaries: 0
Caigudes: 2

diumenge, 5 de maig de 2013

Sortida 5/5/13. Esterri - Son - Jou - Espot - Escaló - Esterri


Semble que amb la calor el personal es va animant a sortir en bici, i ja no fa tanta mandra sortir  ales 8 h del matí.

Avui ha estat dels dies que ens hem trobat més gent, 10 betetaires, potser nomès ens hi haviem trobat en alguna Montgarri, fa un parell d'anys!


A les 8 h estàvem a la botiga Esierri bikes, Robert, Carlos, José Antonio, Tol, Artur, José Luis, Jordi, Xavi, Dani i Jesús.

No hi havia decidida cap ruta, de moment obtem per no fer calendari, una mica sobre la marxa i el que decidim al moment. S'ha decidit anar a Espot passant per Son, Jou, i d'Espot baixar a Escaló pel canal i el camí Ral. I Escaló- Espot per carretera.

Amb un grup tan nombrós i a inicis de temporada s'ha vist algun baix de forma i amb algún quilet de mes, y la pujada a Son se li ha fet una mica llargueta.


Peró tot el pilot ha arribat fins a Espot, y s'ha fet la baixada de 400 m de desnivell per senders complicadets.

Malgrat la dificultat de la baixada no hi ha hagut cap caiguda, nomès la punxada de la bici de Robert ja a la carretera. Això de les rodes de 29".........

I ja a Esterri, l'esmorzar de grup explicant batalletes i planificant la sortida de 3 dies.

Per cert, el proper diumenge l'esmorzar el farem a Valencia amb ous i murgues. La sortida, ja en parlarem.

Distància: 34 km.
Desnivell: 730 m 
Temps: 3h15'
1 punxada