ELS ÚLTIMS SERÀN ELS PRIMERS
Aquest matí , a les 8, erem 8 els "valents" davant de la botiga de en Dani, si no m'he descomptat, crec que vuit. El matí pinta malament, fred, plujòs, o més aviat tormentòs , i sense signes de millora a l'horitzó. Decidim sortir igualment, i a l'alçada d'Isil, m'esperen els nois, i ja estem xops per la pluja. Javi fuig de la pluja un mica abans, a Isavarre, li toca treballar.
A Alós d'Isil, unaltra paradeta i la pregunta de mullar-se més i continuar. El sentit comú diu que havíem de girar cua, les ganes de pedalar, em deien que havia de continuar. Així doncs, continuo, però no us preocupeu companys, això és como una expedició de muntanya, si arriba un membre, donem el cim per fet !. Arribo a Montgarri a les 10.40h amb el maiot sec, ja que poc desprès de Alós deixa de ploure, i desprès del Pont de Perosa, ja hi ha un raig de sol que m'escalfa una mica el cos.
Un cop al destí, xerro una mica amb els que allà hi havia, i amb cinc ciclistes que venien ben mullats de Son fent la Pedals. Reposo una mica de forces,menjant, i cap a Esterri de nou, on em planto davant de Esi Erri a les 12.40h. Dutxa i a treballar.
Finalment no sé que ha sortit, però si en Jesus diu que 62km i +1.100m, doncs això serà, entre carretera i pista per la Vall d'Isil, amb els seus corresponents repetxons. Dos comarques en un matí. No hi ha testimoni gràfic, però els que ja em coneixeu, ja em creieu, així queda, fins a la propera ! Diumenge, tenim dues cróniques per explicar al Club !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada