2a Etapa Pedalada per Euskal Herria - Bidasoako Pedalak
El dissabte 29 era la temuda etapa reina. Al fer-ho en tres dies cal allargar recorreguts, i ampliar desnivells, si lo normal és fer nit a Bera, Doneztebe i Zugarramurdi, nosaltres el primer dia allargàvem 10 km per dormir a Lesaka, i avui ens saltàvem Doneztebe i dormiriem a Zugarramurdi: 73 km i 2.300 m. de desnivell.
Ens vam aixecar el mes aviat que ens permitia l’hori d’esmorzar de l’hostal, per intentar marxar a les 8.30 h.
De moment el dia pintava be, cel despejat, la temuda plutja que anunciaven, de moment ens respectava.
Sortida de Lesaka, de seguida per corriols, amb fang per la tormenta d’ahir, alguna pujadeta d’espenyer la bicicleta, que deu ni do. I desprès tram de carretera formigonada amb forta pujada, per passar el primer portet del dia que en porta a Iganzi.
Fem una visita a la gruta de San Juan de Xarr, per pregar que no ens plogui, i no ens va anar malament del tot.
Seguim cap a Arantza, per arribar-hi hem de pujar un camí empedrat infernal, llarg, pendent i moll, tots amb el peu a terra, és l'inici del del segon port del dia, Desprès del pobles segueix la pujada
primer amb ferm de formigó, i bones rampes, i desprès amb terra fins als 566 m. de Larrainen Borda. Fem la paradeta per menjar barretes i hidratar-nos. Sembla que no anem malament de temps, portem 2h15’ però nomès hem fet 15 km i queda lo mes dur.
primer amb ferm de formigó, i bones rampes, i desprès amb terra fins als 566 m. de Larrainen Borda. Fem la paradeta per menjar barretes i hidratar-nos. Sembla que no anem malament de temps, portem 2h15’ però nomès hem fet 15 km i queda lo mes dur.
Deixem la comarca de las Cinco Villas i entrem al Valle de Malerreka. Tenim un tram d’una llarga baixada amb “falsos llanos”. El primer ensurt, José Antonio que portava 1 dia i mig sense punxar, cosa inaudita, pinxa, pero per sort és la tubeless que s’autorepara. Cal manxar una mica i ja està. És un luxe això.
Arribem a Ituren, estan de festes, parem per veure un ball tradicional Basc. El public relations, Pere, se n’assabenta que és la festa de la Vall. Hi ha ganes de quedar-se a prendre algo, però queda molt camí, i no és hora de parar. A la sortida del poble ens trobem encara la desfilada dels Zanpantzar que desfilen per carnestoltes, una sort poder-los veure fora de temps!
Sortim d’Ituren pel pont, deixem la festa i seguim un bonic camí pel costat del riu, ens queda Elgorriaga, el poble de la xocolata de la campana, a l’altre costat. Seguim fins a Doneztebe, encara continuem pel fons de la vall, passem per Legasa, Narbarte, Oieregi i entrem a Oronoz ja al Valle de Baztán. Aquest ja el teniem anotat com el darrer poble que trobaríem serveis. És la una del migdia, i amença tormenta.
Fem un entrepà a la Fonda, ens atrevim a quedar-nos a la terrassa malgrat l’amenassa de pluja. Mentre sembla que el cel s’obre una mica. Els bocates de bistec boníssims, o serà que portàvem molta gana i no voliem menjar un segon dia de barretes i molls?.
Comença el plat fort, entrem al parc natural del Señorio de Bertiz, la pujada més llarga del recorregut, passem per boscos fantàstics de faig. Pugem dels 150 m., primer al coll d’ Arakan a 650 m. amb unes
pistes de pendent relativament bona. A mesura que guanyem alçada veiem tormentes amb llamps a tot arreu, però de moment a nosaltres ens respecta. A partir d’aqui comencem una carena que va fent pics i assolim una cota màxima de 820 m, ara si amb algunes rampes impossibles, el paisatge ens recorda casa la muntanya de Quatrepins i Mainera....
pistes de pendent relativament bona. A mesura que guanyem alçada veiem tormentes amb llamps a tot arreu, però de moment a nosaltres ens respecta. A partir d’aqui comencem una carena que va fent pics i assolim una cota màxima de 820 m, ara si amb algunes rampes impossibles, el paisatge ens recorda casa la muntanya de Quatrepins i Mainera....
Ara ja el cansament comença a notar-se i el grup s’estira més. Al coll de Zueta tenim marcada una font que ens anima i a més a més continua sense ploure…
La baixada és per una pista amb bon ferm, baixada molt ràpida fins al poble d’Urdax. Al tram mes tècnic de sender comença a ploure i fa que hi hagi alguna caiguada. Sortosament la pluja dura molt poc, son encara les 17h 30’ i ja ens falta poc, una darrera pujada per senders i la baixada. Aprofitem per fer-nos la foto en un roure immens, i ja tenim Zugarramurdi, el poble de les bruixes, a la vista.
Arribem a l’alberg a 2/4 de 7, molt aviat pel com es plantejava l’etapa. Sense dutxar-nos ens mengem el formatge que han comprat pel camí Jordi i Tol, acompanyat amb unes cerveses. I mentre rentem les bicicletes comneça la pluja que ens ha respectat tot el camí i continuarà tota la nit.
La organització per compartir una habitació de 8 ha estat prou bona. Ens quedem a sopar a l’alberg i finalment tenim la decepció de la Champions, es repeteix el disgut de la final que vam veure a Espolla….
Distància: 68,8 km
Desnivell + : 2.107 m
Temps: 9h 54‘
Temps en moviment 6h 41’
Velocitat mitja en moviment: 10.3 km/h
Incidències: 1 punxada autorepararada
1 caiguda sense conseqüències
Powered by Wikiloc